Tardor

Les castanyes s’esberlen

abrusades pel foc.

Els ocres tardorencs

m’engrapen la memòria.

Just que comença novembre,

he dut un pom de flors

al fossar on s’hi enterren

les quimeres i els somnis.

L’enferrissat calfred

que furga el moll de l’os

em fa avinent l’hivern

que a peu de gat s’acosta.

Magda Altabella